INTERNET = LLIBERTAT

Text: Josep Lluis Rua Barreira. Foto:pontedapedra// cc// flickr

Parlar de Internet des de el interior d’una presó no és gaire usual. De fet es possible que sigui aquesta una de les primeres vegades que alguna persona s’hagi plantejat l’ interès en saber l’opinió que tenim els presos sobre Internet. (Gràcies Alvaro)

El fet d’estar empresonat provoca un aïllament en l’individuo envers la societat, una de les mesures que persegueix el codi penal. Allunyats de la societat que ens considera un perill paguem el càstig dels nostres delictes (sense entrar a valorar quanta gent innocent es troba complint condemna en aquets moments). Però l’estada en un centre penitenciari també té la difícil missió de reeducar, formar i preparar al intern en la seva adaptació en la societat en el moment de la seva llibertat. I aqui Internet podria fer una tasca formidable. No parlarem de la quantitat de gent que ha après una professió o una manera de guanyar-se la vida una vegada hagi complert el seu deute amb la societat. D’això ens podríem preocupar un altre dia.

“Ara no toca”, com deia un antic governant. Avui toca parlar d’Internet. Diuen que per saber el grau de civilització d’una societat només cal entrar en els seus lavabos. Jo aquí afegiria que també seria convenient visitar els centres penitenciaris per fer amb més exactitud una valoració més ajustada a la realitat. I dic això per que l’altre dia en va venir al cap una escena d’una peli americana on els interns treballaven en un aula condicionada en el interior de la presó com a operadors “on line”. I que consti que EE.UU no és pot dir que sigui el país més avançat respecte a la seva política penitenciaria ultra liberal, on inclús existeixen empreses que gestionen presons privades i rendeixen grans dividends en els parquets americans. Un negoci fabulós. Ja sabem que a l’hora de guanyar diners no importa gaire l’ètica moral ni la procedència dels beneficis. No es tracta de fer comparacions que per altre banda sempre son odioses. Simplement aquest paral·lelisme ens pot servir per fer un petit viatge en el temps i pensar que fa molt poc temps,(menys de quinze anys), era impensable pensar que a totes les cel·les d’una presó d’aquet país hi hagués una televisió. La societat avança i dintre d’aquestes parets també s’evoluciona així que, ¿qui diu que dintre de quinze anys cada intern podrà disposar de connexió a Internet? De moment ens tenim que conformar amb uns cinquanta minuts setmanals, que no cal dir-ho i exceptuant les visites dels sers estimats son els únics minuts en els que els nostres pensaments s’allunyen de la rutina dels dies engabiats i podem viatjar lluny d’aquests murs. Malgrat tenir les lògiques restriccions en l’ús de l’ordinador que ampliarien encara més els nostres horitzons estic segur que amb el temps l’ús del correu electrònic estarà autoritzat. Només es qüestió de temps. Ja no se li pot posar cap barrera a l’evolució tecnològica que ens inunda.

De moment el proper dijous en el punt Omnia “googlejaré” uns minuts per assabentar-me de si es veritat que en algunes presons ianquis els interns es guanyen la vida gràcies a Internet. No sigui cas que només sigui una llegenda urbana o una al·lucinació d’un guionista en vaga.

Fins la propera.