martes, 16 de diciembre de 2008

Pilar Rahola visita Quatre Camins

Va compartir el seu temps en una interessant xerrada amb habitants de la presó, Material que serà publicat a la revista “Trobades Casuals” Nº6 del Centre de Formació de Persones Adultes Salvador Dalí i ara en aquest blog.
Entrevista: Interns de Quatre Camins
Transcripció: Charo, Mestra, Editora Trobadas Casuals
Fotos: PeatoNet

Sorprenent la puntualitat de la nostra convidada. Havíem quedat que l’esperaríem en el centre a partir de las 12,45h, doncs sobre les dotze acabava de sortir de TV3, on col·labora en el programa “Els matins” , de Josep Cuní, a qui des d’aquí aprofitem per convidar a les nostres Trobades Casuals. De sobte, l’Albert (psicòleg del DERT) em diu: - Ja està aquí! El seu cotxe verd fluorescent era inconfundible! Ens vam saludar i fer els tràmits per poder entrar. En el camí, ella no parava de fer preguntes i comentaris de tot tipus: sobre la nostra feina en concret, sobre les característiques dels interns que venen a les nostres activitats, el funcionament i la idea de la revista,... No parava de xerrar interessant-se absolutament per tot. En un moment determinat, jo vaig pensar: - No sé qui acabarà fent l’entrevista a qui! A la Biblioteca de l’Àrea Educativa l’estaven esperant els col·laboradors de la revista (interns i professionals). Després de les salutacions, la Marta, Directora Docent, va fer la presentació oficial del nostre personatge i va donar pas a l’entrevista:

Etimologia del seu cognom. D’on prové el seu cognom (Rahola)?

L’origen de Rahola és de Finlàndia, però està ubicat a Catalunya des de l’any 1180.


Quin és el seu llibre preferit? Quin llibre ens recomanaria?

No tinc un llibre preferit, cada llibre que llegeixo i m’apassiona. Us recomanaria Madame Bobary, de Flaubert.


Té cotxe? Quin és el seu mitjà de transport preferit?

No puc usar el transport públic tant com desitjaria, ja que el fet de ser un personatge públic em crea situacions un tant incòmodes. El meu cotxe és un Volkswagen New Beetle.


Quina religió professes? Es vostè practicant?

No sóc practicant i no sóc creient. Això dona molta solitud, els creients estan molt més acompanyats. El meu marit i la seva familia, en canvi, són molt creients.


Una pel·lícula.

“Tal como éramos”, con Robert Redford i Barbra Streissand.


Cantant y cançó preferida.

Es posible que tu navegador no permita visualizar esta imagen.M’agrada molt Chavela Vargas, totes les seves cançons amb aquella veu tan “desgarradora”. També m’encanta la música de Verdi, El Nabuco i ja, en plà modern, m’agrada molt Alejandro Sanz.


Practica algun esport?

Faig footing, una hora diària,quatre cops a la setmana.


Una flor?

La rosa roja.


El millor moment del dia.

Quan arribo a casa amb la família, la bata i les sabatilles, sense dubtes. Nosaltres tenim una fórmula que posem en pràctica a diari i és que quan estem tots a l’hora de sopar ens expliquem el millor i el pitjor moment del dia per a tots els membres de la família, aquest és el meu moment.


Recicla a casa?

Es posible que tu navegador no permita visualizar esta imagen.Sí,des d’abans de posar-se de moda jo sempre he reciclat a casa,sóc molt ecologista, antitaurina, no menjo carn,... Intento lluitar contra el canvi climàtic, però considero que els països no hi fan prou. Algú va dir: “No puc salvar l’ Amazones, però puc cuidar el meu jardí”. Jo començo per aquí.


Què opina sobre la immigració?

És un tema bastant llarg per parlar-ho ara, però considero que s’ha de regularitzar la situació; estic en contra de la immigració il·legal


A favor o en contra de la pena de mort?

Totalment en contra de la pena de mort; jo crec que és una derrota de la democràcia.


A favor o en contra de l’avortament?

L’avortament no m’agrada, però estic a favor de la seva legalització, per què seria una hipocresia sinó.


A favor o en contra de l’eutanàsia?

No estic en contra, però la mort no m’agrada. Considero que necessita una adequada regularització, per què tots tenim dret a una mort digna.


McCane, Obama, o cap dels dos?

McCane és un tipus que m’agrada, es va enfrontar a Guantànamo, a Vietnam,...Però crec que jo hagués votat a Obama, qui m’agradava molt més era Hilary Clinton. Es podria dir que estic moderadament contenta amb els resultats de les eleccions.


Què dóna més diners, la política o el món del periodisme?

Sense dubta, dona més diners el periodisme, naturalment, jo no tornaria a la política. Però considero que la majoria dels polítics no ho fan per diners, es pot guanyar molt més diners en altres professions. Un bon polític perd diners i si no, és que fa trampes. En política he conegut gent impresentable i gent que estava molt bé. Un polític corrupte avui dia està molt controlat, per això hi ha tants polítics que no volen exercir...


Té algun assessor de imatge? I el senyor Cuní?

No, què va! Creus que algun assessor de imatge em podría assessorar que jo vesteixi així?(riu) Jo em poso el que em dona la gana. El senyor Cuní tampoc, però amb ell sí que li recomanen les corbates que es pot posar,només això. No hi ha assessors d’imatge.


Hi ha alguna activitat que li agradi més fer que debatre a la televisió?

Sí, clar, per exemple fer l’amor i estar amb la família. Un debat és una lluita d’idees però és la meva feina, la tele és feina i em dona de menjar; el que m’agrada és ser feliç en la meva vida privada, no es pot confondre la vida privada amb l’èxit professional. Moltes coses em fan més feliç que un debat, ara, guanyar-los m’encanta...


Sobre quins temes no debatria mai?

No debatria mai amb coses que crec que no són objecte de debat, amb un personatge d’extrema dreta o amb un violador mai no debatria.


Quina pregunta li agradaria que li féssim?

M’agradaria, per exemple, que em preguntàreu què significa l’adopció, per exemple.


Amb tot el que has viatjat pel món, on ens recomanaria unes vacances?

Les millors vacances, sense dubtes, serien a casa, però si t’ho pots permetre, m’agradaria anar a la Patagona, és impressionant!


Volia preguntar sobre el seu llibre “Cartes al meu fill”, sobre el tema de l’adopció.

Jo tinc una filla biològica, la Sira, que la vam voler tenir el seu pare i jo quan érem molt jovenets encara. Després vaig anar de viatge a l’Etiòpia, vaig quedar molt impressionada per la gent, és un país molt guapo, les dones d’allà són les més guapes del món. Vam visitar un lloc on hi havia 3000 nens orfes de la guerra i vam adoptar després a un nen que es diu Noè, que va arribar a casa amb divuit mesos i maltractat; vaig trigar tres mesos en fer-li un petó perquè vam trigar molt en fer d’ell un nen feliç,però ho vam aconseguir. Després vaig separar-me i vaig conèixer al meu home actual, el Robert, em va dir que volia tenir un altre fill adoptat,, vam anar a Sibèria a buscar la meva filla, l’Ada,que llavors tenia pneumònia, sarna i d’altres malalties, era una nena molt trista. Quan l’observàvem, el meu marit es va posar a plorar i em va dir:- No sé què em passa, però em sento pare!


Israel? Palestina?

Jo estic a favor de l’Estat palestí des del primer dia, he viatjat molt, tinc molts amics jueus i palestins. Però jo sóc defensora dels drets de les dones i xoco amb l’ Islam.Em molesta i em preocupa l’ ignorància de la gent, la guerra del Sudan, per exemple, porta un milió de morts i a ningú no l’interessa. Tinc una certa admiració al món jueu.


Concepte que té en referència a la política penitenciària en general? Quina consciència social hi ha per donar una oportunitat als presos per integrar-se a la societat?

La primera cosa que diria és que tenim una bona política penitenciària (diners, personal, logística,...), hi ha voluntat de fer política però crec que a l’hora de repartir els diners la presó no queda en primer lloc, la presó preocupa poc. Una bona salut social hauria de representar una bona salut penitenciària, i això no és cert. La societat té recels per donar oportunitats als presos. La meva impressió externa és que els recursos són escassos,després hi ha la por, un pres que ha complert una condemna, en una societat justa hauria de tenir una feina segura.


Des del punt de vista periodístic, cóm pensa que es podria aportar un gra de sorra a la societat per encarrilar aquestes qüestions?

Els mitjans de comunicació tenim molta culpa, perquè criminalitzem molt als presos, jo crec que podríem ensenyar coses com les que feu vosaltres aquí, a l’escola, el seguiment posterior de la gent que surt,... i no es fa. Segurament no fem bé la feina en aquest sentit.


Heu pensat alguna vegada dedicar un petit espai a televisió per a la política penitenciària?

No, impossible, perquè cada col·lectiu té els seus problemes, hi ha temes d’hospitals, de pobresa, maltractaments a l’ infància,...El que sí que podríem fer és donar una imatge menys desequilibrada de la realitat.


Els polítics no han reformat el Codi Penal des de l’any 86, el més important és l’educació i la reinserció i ningú mai no parla d’això. Canviaria el Codi Penal?

L’any 86 es va modernitzar el Codi Penal en algunes coses, però en altres no interessava. La societat no vol sentir parlar. Jo crec que alguns delictes s’haurien de resoldre no per la via de presó sinó per la del treball social. El delinqüent sexual, per exemple, crec que no ha de passar per la presó perquè no li serveix de res. El drogadicte és un malalt, sense dubtes, però també ha de tenir una pena si ha delinquit. Les drogues són una font molt important de delinqüència... Penso que s’han de pagar les penes, però la societat ha de donar també segones oportunitats...

Se’ns va passar el temps molt ràpidament, estaríem fent preguntes al nostre personatge molt més temps encara, però l’entrevista ja s’estava allargant massa i els entrevistadors havien de baixar a dinar. Tot i així, la Pilar Rahola va continuar parlant i signant autògrafs a tot el que li demanava. Semblava contenta, satisfeta d’haver experimentat una cosa nova per a ella. Alguns li van demanar una foto i ella va accedir de bon grat.

L’endemà, en el programa de Cuní, va fer un petit comentari de l’experiència que havia viscut en el Centre Penitenciari i diumenge va publicar un article en el diari La Vanguardia que us adjuntem per si no l’heu vist encara.

Es posible que tu navegador no permita visualizar esta imagen.Així que des de la nostra revista aprofitem per agrair-li i mostrar la nostra satisfacció per la seva presència en aquestes “TROBADES CASUALS”.

Pàgina d'opinió de Pilar Rahola en el Diari LA VANGUARDIA, en relació a aquesta trobada



No hay comentarios:

Publicar un comentario

tu comentario se publicará a la brevedad, gracias por colaborar.