MÉS ENLLÀ DEL MOVIMENT ANTI-GLOBALITZACIÓ.

Text:José Luis Rua Foto:paulacabildo//cc//flickr

-¿Quin és l’origen del moviment anti-globalització?, ¿Quin és el seu significat?, ¿quin és el seu concepte i el seu ideari?, ¿Cap a on s’adreça i/o com evoluciona?, i ¿quin son els seus líders?.

La anti-globalització ja es pot considerar un moviment mundial. Els primers representants varen ser els grans filòsofs grecs i romans. El mateix Sartre ja afirmava que la llibertat i l’acceptació de la responsabilitat personal son els valors principals de la vida i que la influencia de la societat moderna sobre les persones representa una pèrdua d’identitat i ens anul·la com persones. Tots estem una mica globalitzats.

La paraula anti-globalització està en boca de tothom i no sempre per parlar dels aspectes positius. Difícilment ens posarem d’acord amb el seu significat. Potser el seu concepte es indefinit i confús. Per a mi el concepte del moviment anti-globalització és molt ample i els seus simpatitzants i defensors no son un grup de jovenets anarquistes antisistema que es queixen gratuïtament de la globalització i els seus efectes perverses en la societat actual. Es evident que tots dos moviments tenen coses positives, com negatives. Tanmateix en aquest assumpte intervé la consciència de cadascú. No cal dir que tothom vol un mon millor per que sentim que és la nostre obligació creure en un futur millor pels nostres fills. Amb aquesta obvietat vull ressenyar que la utopia d’un mon feliç com imaginava l’Aldous Huxley és inviable per la pròpia condició humana.

Mai en la història de la humanitat hi ha hagut una període de pau. ¿Està condemnada la raça humana a combati constantment? Potser si, però hem de mantenir l’esperança de que un dia la pau, la justícia, el desenvolupament social i la fraternitat regni en el planeta. I per arribar a aquest punt és imprescindible començar a fer canvis. ¿quins son aquest canvis? Els edificis s’han de construir amb uns bons fonaments i per aconseguir un mon millor hem de començar per millorar l’educació. L’accés a una cultura plural s’ha de potenciar en tots els àmbits i en tots els països.

Sense cultura l’home no pot adquirir la autèntica consciència de si mateix. L’edifici serà consistent si la llibertat religiosa i el respecte a les creences de cadascú son respectades. El nostre planeta té capacitat i recursos per a tots els seus habitants. Però el repartiment no es equitatiu. I aquí entra en escena el moviment anti-globalització, que aposta per una universalitat integradora i una justa redistribució de les riqueses. Aquesta distribució te que ser calculada i no a qualsevol preu.

La condonació de les deutes externes dels països del tercer mon per part del FMI és un primer pas però sense que això pugui servir per omplir les butxaques d’algun dictador instal·lat en la seva poltrona amb clara convinença de les potències occidentals. Les principals empreses mundials deurien oblidar les seves intencions de lucrar-se aprofitant els recursos naturals i la explotació laboral i les seves inversions deurien servir per potenciar el creixement social i la distribució de la prosperitat entre els seus habitants.

La persona que es considera contraria a la globalització, reflexa amb serenitat i amb harmonia , el seu valor de fer petits canvis amb l’idea de forjar petites variacions que facin variar el funcionament del mon conegut. Tots som ciutadans del mon i no podem considerar com a estranys a altres races, a altres pobles ni a altres religions o civilitzacions.

El capitalisme industrial, el liberalisme polític i el materialisme moral fan de la globalització la seva bandera. El moviment anti-globalització té que ser el més ferm defensor de la cultura de l’esforç, el treball i la solidaritat. La responsabilitat de la crisis que envolten al mon actual ens pertany a tots, sense excepcions. Tots tenim l’obligació moral de formar part d’aquet moviment regenerador que omplirà les nostres ànsies espirituals.

La realitat es que ens trobem molt lluny d’aquet mon perfecte, on la col·laboració i la solidaritat, el comerç just i el reconeixement i respecte mutu sigui moneda corrents.

¿Per on podem començar per fer que el conjunt dels ciutadans del mon es convenci de que el moviment anti-globalització pot ser una sol·lució als problemes reals del mon?

Els grans canvis comencen amb petits passos. Del que es tracta es de canviar la mentalitat i les representacions socials per tal que els nostres pensaments valorin un canvi en la nostra escala de valors. Es cert que l’educació i l’accés a la cultura no es una garantia per preparar a la gent per la creació d’un mon més just i equitatiu, però si aproparà als futurs ciutadans a la realitat de que un mon millor es possible. I no es tracta d’obviar les diferències de les identitats nacionals, ideològiques i geogràfiques.

Es important vertebrar aquestes diferències en un aspecte positiu i enriquidor per que aquestes diferències serveixin per unir i no per separar. Enterrar el etnocentrisme de tots els Estats i començar un desenvolupament comunitari internacional. Molts son els interrogants encara sense resposta. El concepte de historia i d’identitat nacional, els problemes derivats dels estereotips i els prejudicis sobre les races i el sexe i la reconstrucció de l’ordre mundial no son fàcils de respondre.

Tots aquets interrogants referents a la construcció d’un mon més just i solidari ens fa pensar que, en el fons, de lo que es tracta es d’inventar una nova realitat subjectiva espiritual amb un rerefons de certa objectivitat material. Aquet es, sense dubte el repte, convertir i canalitzar el problema mundial econòmica i políticament parlant d’una manera formativa i educativa per així poder transformar les actituds i comportaments dels ciutadans del primer mon.

La globalització dels problemes i les crisis actuals fan que una resposta individual no sigui capaç de resoldre-la.

Pocs son els entusiastes que manifesten que un canvi es possible. La qüestió fonamental es saber si TÚ vols formar part d’aquet col·lectiu per aconseguir, poc a poc que sigui una realitat la creació d’una consciència d’unitat mundial.

No cal tenir la mateixa llengua, ni ser de la mateixa raça, ni ser practicant de la mateixa religió, ni tant sols el fet de pertànyer a la mateixa cultura el nexe de voler ser ciutadà del mon. Només cal pensar en el futur dels nostres fills i en el mon que els hi deixarem.

No cal mencionar que el moviment anti-globalització no està en contra del desenvolupament tecnològic, ni es defensora de tancar les fronteres, més aviat el contrari. El desenvolupament de la tecnologia es un avanç inqüestionable que millora espectacularment les condicions de vida de moltes persones en països en desenvolupament, constatant, a més a més, que aquet avanç fins i tot ha provocat el denominat “salto de la rana”, fenomen geopolític que ha estalviat una sèrie de passos intermedis que han hagut de seguir els països industrialitzats. (gràcies als satèl·lits han pogut desenvolupar la telefonia mòbil sense haver tingut una distribució telefònica convencional). Malauradament, i es en això en lo que es contrari el moviment anti-globalització, que el desenvolupament tecnològic esta condicionat pels pols geogràfics, Nord-Sud, i paràmetres econòmics. Un altre cop les desigualtats. ¿T’agradaria acabar amb aquestes desigualtats? Apuntat al moviment anti-globalització!